Barcelona, 17 de novembre, 23. A Catalunya, les persones en situació de complexitat social i sanitària representen un 8% de la població total. És a dir, unes 640.000 persones necessiten un tractament que representa el 40% del pressupost destinat a despesa pública en atenció sanitària. Aquesta proporció, que segons adverteixen els experts és probable que s’incrementi al llarg dels anys vinents, és un dels temes que ha tractat el 27è Congrés de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, que se celebra des d’ahir a Barcelona, amb la participació de més de 250 professionals.
A l’acte ha assistit el conseller de Benestar Social Carles Campuzano; com a representant de la Generalitat que ha apostat per la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS). L’AGAISS busca enriquir la qualitat de vida de totes les persones en situació de complexitat social i sanitària a través d’una quàdruple perspectiva global: millorar els resultats de salut i benestar de les persones, millorar l'eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari, millorar l’experiència dels pacients i del seu entorn cuidador, i millorar la situació dels professionals.
Així, el congrés, que enguany ha estat coorganitzat amb el Servei de Geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, s’ha presentat sota el lema «Caminant junts cap a una atenció integrada», en referència a aquest model d’atenció integrada social i sanitària que es persegueix; també ha quedat palesa la necessitat que té el sistema català de respondre de manera més eficient a les necessitats de les persones en situació de complexitat social i sanitària, ja siguin persones grans, amb dependència i/o amb problemes de salut crònics.
Els doctors Jordi Amblàs i Concepció Barbeta, responsables de l’AGAISS, han sigut els encarregats de fer la sessió inaugural, on han explicat la importància d’aquest model d'atenció, així com els passos fets fins ara a Catalunya en aquesta matèria. Per la seva banda, la Dra. Esther Roquer, presidenta de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, ha volgut definir aquesta atenció integrada social i sanitària com una filosofia de treball que busca l'excel·lència i la humanització en la prestació de serveis.
Al llarg d’aquests dos dies, s’han tractat diversos temes que posaven sobre la taula la voluntat de continuar avançant vers una millor atenció integral per a les persones grans. Una de les taules magistrals que ha tingut lloc ha estat dirigida pel Dr. Jordi Salas Salvadó, professor distingit de nutrició i director de la Unitat de Nutrició Humana a la Universitat Rovira i Virgili. Sota el títol “Dieta mediterrània i envelliment saludable. Quines evidències tenim?”, s’ha analitzat la importància i l’impacte que té la dieta mediterrània en la salut i en la qualitat de l’envelliment de la gent gran. Segons ha demostrat un estudi del Dr. Salas, la dieta mediterrània complementada amb AOVE i fruits secs redueix en un 30% la mortalitat cardiovascular. Tanmateix, el seguiment d’aquesta dieta cada vegada és més baixa, sobretot entre la gent gran.
Un altre dels temes que preocupa als professionals és el de la formació. La recomanació de les principals organitzacions europees és que, l’ensenyament de les bases de la geriatria, hauria de començar de forma precoç des dels inicis dels estudis de medicina i a la resta d’estudis relacionats amb la salut que atendran les persones grans. La valoració integral geriàtrica suposa una reducció de la mortalitat, de la incapacitat, una millora de la capacitat cognitiva, una reducció de les estades hospitalàries i menys visites a urgències.
A hores d’ara, aquest ensenyament només arriba al 75 % de les facultats de medicina i, d’aquestes, només un 42 per cent compleix el currículum complet.
Altres temes que s’han abordat al llarg del congrés han estat la geriatria transversal i comunitària, la prescripció, o el futur dels centres residencials, entre molts altres. Tot, amb la presència de ponents de prestigi nacional i internacional, i amb un objectiu comú: posar les necessitats de les persones grans al centre.
