Barcelona 5 de juny 2025. En relació amb la reprovació per proporcionar atenció domiciliària a una nena de quatre anys en situació de final de vida fora del seu horari laboral, la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, juntament amb la Societat Catalana de Pediatria, ambdues de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, s’adhereixen al comunicat que ha enviat la Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL) i la Sociedad Española de Cuidados Paliativos Pediátricos (PEDPAL) donant suport a l’equip amonestat a l’Hospital de Cruces de Bilbao.
Pel que fa a Catalunya, els especialistes consideren que cal posar de manifest els següents punts en relació amb l’atenció pal·liativa:
Els especialistes demanen una atenció adequada, en el moment que calgui i amb els professionals necessaris. Cal garantir una atenció pal·liativa especialitzada efectiva a tot el territori i disponible 24 hores al dia, els set dies de la setmana, amb una dotació de professionals interdisciplinaris que pugui donar una resposta de qualitat. El Programa d’Atenció Domiciliària- Equip de Suport (PADES) funciona a Barcelona els 7 dies de la setmana i les 24 hores, però a la resta de Catalunya només funciona 12 hores diàries.
En la població pediàtrica s’han establert tres serveis d’atenció per donar cobertura a la població infantil i juvenil necessitada de cures pal·liatives especialitzades. S’està avançant per desenvolupar una xarxa que garanteixi accessibilitat, equitat i qualitat assistencial, amb equips interdisciplinaris.
En aquest sentit, és necessari un desplegament equitatiu de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, perquè ara presenten grans desigualtats al territori català. La xarxa ha passat de disposar de tres centres el 2020 a deu centres el 2025, però encara és insuficient. El desplegament és desigual i no garanteix l’atenció continuada els 7 dies de la setmana durant les 24 hores. Només Sant Joan de Deú garanteix atenció hospitalària i domiciliària durant tots els dies de l’any.
Amb una estimació de prop de deu mil infants i adolescents que poden requerir aquest tipus d’atenció, és urgent un model que integri l’atenció hospitalària, intermèdia i primària, amb finançament suficient i protocols unificats i perquè l’atenció al domicili sigui un dret garantit. Mentre això no sigui així, serà un repte pendent.
Un problema de futur immediat és la manca de professionals. S’ha de treballar des de les bases educatives a les escoles i els instituts, afavorir l’accés a les universitats i garantir que els professionals de grau sanitari rebin formació obligatòria en atenció pal·liativa.
L’esgotament dels professionals que treballen en condicions extremes de voluntarisme i de gran sobrecàrrega assistencial i emocional pot portar a conseqüències per a la salut del professional i per a la qualitat de l’assistència.
